El Grup d’Investigació en Ensenyament de les Llengües (GIEL), grup reconegut de la Universitat de València (INV_GIUV13), centra el seu treball en el camp de la Didàctica de la Llengua, especialment en la didàctica de la llengua escrita en contextos multilingües, atenent a diferents aspectes gramaticals i pragmàtics, tant en llengües primeres i segones, com en llengües estrangeres (castellà, català i anglès).
El grup va iniciar la seua trajectòria el 1997 amb la constitució d’un seminari de debat sobre les diverses aportacions en el camp de la didàctica de la llengua amb l’objectiu d’arribar a una confluència de criteris en el treball sobre llengües primeres i estrangeres que permetera vincular reflexió teòrica i recerca a l’aula en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita. Aquest seminari, promogut sobretot pels doctors Manuel García Gómez i Paulina Ribera, va tenir la seua continuïtat amb la constitució d’un grup emergent de recerca, el grup Àgora, que va desenvolupar el projecte “Ensenyament de llengües i interacció comunicativa” (ref. GR00-75 i GR2001-101), subvencionat per la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana durant el període 2000-2002, amb el doctor García Gómez com a investigador principal. En aquest projecte, prenent com a referència els plantejaments socioculturals en educació, es van asseure les bases d’una recerca didàctica centrada en la perspectiva lingüísticocomunicativa i en l’estudi de les interaccions dels diferents elements del sistema didàctic (ensenyament-aprenentatge-continguts). Paral·lelament, el grup Àgora va formar part de la Xarxa temàtica “L’ensenyament de la llengua en situacions plurilingües” (CIRIT:1997XT00011, de la Generalitat de Catalunya) i va organitzar el “I Congrés internacional sobre ensenyament de llengües i plurilingüisme” (València, 20-22 de novembre de 1997).
Després d’aquesta primera fase, GIEL va centrar el seu treball en la didàctica de la llengua escrita, des de la perspectiva dels gèneres discursius. En el període 2008-2010, el grup realitza dos projectes de recerca: “Consecucions i dificultats en l’escriptura d’una autobiografia lingüística: Què diuen i com escriuen els estudiants de nivells educatius diferents i en llengües distintes” (ref. UV-AE-08_2442) i “Anàlisi de l’escriptura d’una autobiografia lingüística i d’un text d’opinió en estudiants de diferents nivells educatius en distintes llengües” (ref. GVA/2009/105), dirigits per la doctora Mª Dolores García Pastor i un projecte d’innovació docent “Les representacions dels estudiants de Magisteri sobre la formació inicial en llengües i la seua didàctica” (subvencionat per l’Oficina de Convergència Europea de la Universitat de València, ref. Modalitat B-07/08). A més, convoca el “I Congrés internacional d’interacció comunicativa i ensenyament de llengües” (València, 18-20 de setembre de 2008) i afavoreix la realització en aquestes mateixes dates del “III Seminari L’aula com a àmbit de recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua”, integrat per investigadors d’universitats espanyoles i estrangeres.
En els projectes de recerca d’aquest període van confluir dos tipus d’interessos: l’anàlisi de les representacions dels estudiants sobre les llengües i el seu aprenentatge (complementat amb el projecte d’innovació) i l’estudi dels assoliments i dificultats d’escriptura. Per a fer compatibles tots dos, es va acordar treballar sobre un gènere, les autobiografies lingüístiques, que permetera als alumnes parlar de la seua experiència vital en relació amb les llengües i que mostrara, a la vegada, el seu domini de la llengua escrita. En el segon projecte es va contrastar amb l’escriptura de textos d’opinió sobre conflictes vinculats a l’educació plurilingüe.
Els dos estudis es van realitzar en diferents cursos i nivells educatius (2n i 6é de Primària, 4t de Secundària i 2n curs d’Universitat) i en diferents llengües (castellà i valencià-català, com a llengües primeres, i anglés com a llengua estrangera), amb un procediment similar de recollida de dades. Es va dissenyar una consigna per a arreplegar els textos escrits pels alumnes a l’aula, sense intervenció prèvia d’ensenyament, que es va adaptar als diferents nivells educatius i a les diferents llengües. Es va reunir un corpus de 257 produccions escrites d’estudiants de centres de la ciutat de València, que es va complementar, en alguns casos, amb l’enregistrament de com s’havia implementat la consigna a l’aula i amb entrevistes espontànies a alguns dels professors que es van encarregar de fer-ho. Configurat el corpus, l’anàlisi es va dividir entre les dues perspectives ja indicades: les representacions sobre les llengües i sobre l’aprenentatge lingüístic en els escrits dels estudiants i les característiques d’escriptura que revelaven els textos en les diferents llengües. En el segon cas, es va utilitzar el programa Nvivo per a processar els textos del corpus, especialment els de Secundària en anglès, castellà i valencià-català.
Per a l’anàlisi dels textos des d’aquesta segona perspectiva, el marc metodològic general seguit va ser el de l’anàlisi del discurs. Es va partir del text com a unitat d’anàlisi i es van distingir tres nivells, seguint la proposta de Conca, Costa, Conca & Lluch (2003) i la reflexió sobre continguts gramaticals i escriptura de Zayas & Rodríguez (1992). Es van establir com a plànols d’anàlisis: la contextualització (observació del punt de vista de l’escriptor pel que fa a les relacions intersubjectives i el posicionament del que parla en relació amb les coses que diu), l’organització (estructuració del text en relació amb el punt de vista de l’autor) i la textualització (centrat bàsicament en els mecanismes de cohesió lingüística del text). En el plànol de la contextualització es van determinar les categories d’anàlisis de les representacions dels alumnes sobre les llengües i en el de la textualització, es va decidir centrar l’anàlisi en l’articulació sintàctica del text i la connexió, per observar la manera en què els estudiants es representaven el contingut i, per tant, el seu “estil de raonament” (Campbell, 1992), és a dir, el procés lògic mitjançant el qual enllaçaven la seua intenció argumentativa en les diferents proposicions que constituïen el seu argument amb la seua afirmació principal. El treball realitzat va posar de manifest la discordança entre les representacions positives que els alumnes tenen sobre les llengües i sobre els avantatges del plurilingüisme i el deficient domini de les mateixes que manifesten els seus escrits. Aquest aspecte va mostrar indirectament la necessitat d’una didàctica integrada de les llengües curriculars que donara resposta des de l’ensenyament als proclamats avantatges del plurilingüisme de la societat actual (Ribera, 2010), García Pastor et al. (2012), Ribera & Costa (2013).
En el període 2011-2012, GIEL aborda la segona recerca conjunta empresa pels membres del grup, aquesta vegada ja amb la composició més propera a l’actual. Es tracta del projecte “Dificultats d’escriptura amb textos argumentatius i explicatius i intervenció didàctica” (UV-INV-AE11-42019), amb la doctora Paulina Ribera com a investigadora principal. A partir de la pregunta “Com abordar a l’aula les dificultats d’aprenentatge de l’escriptura?”, que incorpora la perspectiva de l’ensenyament, el projecte cerca relacionar les produccions escrites de l’alumnat amb la pràctica docent, mitjançant seqüències didàctiques. El projecte es planteja així com una contribució més en la recerca d’un dispositiu d’ensenyament associat a projectes d’escriptura, una de les preocupacions bàsiques de la Didàctica de la llengua escrita.
En el seu disseny inicial, el projecte guarda estreta relació amb el desenvolupat per J. Dolz “Problèmes d’écriture dónes élèves en difficultés d’apprentissage et pratiques differénciées d’enseignement du text argumentatif”, a la Universitat de Ginebra (Suïssa), amb alumnes de 4t de Primària (Dolz, Gagnon & Toulou, 2008; Dolz, Gagnon & Ribera, 2013; Dolz, Gagnon, Mosquera & Sánchez Abchi, 2013). En el nostre cas, l’objectiu general que es perseguia era aconseguir una articulació entre els obstacles dels alumnes a l’hora d’escriure gèneres discursius de base textual expositiva i argumentativa i una intervenció didàctica adaptada, a partir de l’anàlisi dels textos inicials. Com en el cas anterior, el projecte es va desenvolupar en diferents nivells educatius (escriptura inicial, Primària, Secundària i Universitat) i en les diferents llengües curriculars (castellà i català com a llengües primeres i anglès, com a llengua estrangera predominant), la qual cosa va permetre un treball compartit pels diferents membres del grup.
Els objectius del projecte es van centrar a estudiar: a) els assoliments i els obstacles dels alumnes en l’escriptura de textos de base argumentativa i expositiva (dificultats comunes i obstacles propis dels alumnes amb majors problemes); b) la incidència de la implementació de les SD a les aules en l’escriptura dels alumnes mitjançant l’avaluació de les produccions inicials i finals i mitjançant l’anàlisi de les diferències entre alumnes considerats pitjors i millors; i c) comparar les similituds i les diferències pel que fa a les diferents llengües i nivells educatius observats.
La incorporació de la perspectiva de l’ensenyament mitjançant el disseny de seqüències didàctiques plantejava la necessitat de considerar el sistema didàctic en el seu conjunt (professor-alumnes-continguts) i d’organitzar processos d’ensenyament-aprenentatge que permeteren investigar sobre l’escriptura a aula.
Els gèneres discursius triats van ser de base expositiva (fitxa tècnica per a una exposició sobre contes, biografia, text de presentació d’una exposició sobre dones i literatura), si exceptuem la dissertació acadèmica en la qual els estudiants aportaven raons sobre la millor manera d’estudiar llengües (4t d’ESO) i la crítica literària periodística en la literatura infantil i juvenil (Magisteri). Triàrem gèneres de base expositiva i argumentativa per la seua gran presència en la vida social i acadèmica, per la seua importància en l’ensenyament de la llengua i d’altres disciplines i per l’abundant literatura sobre els mateixos (Martínez & Rodríguez, 1989, 1995; Sánchez Miguel, 1990, 1993; Camps, 1995; Dolz, 1995; Battaner et al., 1997; Álvarez Angulo, 2001; Milian, 2003; Grup Didactext, 2005; Ribas & Verdaguer, 2006; Rodríguez Gonzalo, 2012b, entre altres).
Al voltant del treball sobre les seqüències didàctiques van confluir les trajectòries de les dues investigadores “sènior” del grup: la procedent del grup de la Universitat de Ginebra (Bronckart, 1989, 1999; Bronckart & Schneuwly, 1991; Dolz, Rosat & Schneuwly, 1991; Dolz, 1994; Dolz, Noverraz & Schneuwly, 2001), seguida per la professora Ribera, i la del grup Greal (Camps, 1994, 2003; Camps & Zayas, 2006; Rodríguez Gonzalo, 2008, 2012a; Milian, 2012), grup del que forma part també la professora Rodríguez Gonzalo. Bàsicament es va seguir el model de Ginebra, amb algunes variants tant en el disseny, com en la implementació i en l’anàlisi de dades:
- En les SD de Primària, els continguts sobre els quals havien d’escriure els alumnes eren treballats al marge (bé amb antelació, bé aprofitant els continguts d’un projecte de centre). Les SD se centraven fonamentalment en l’escriptura del gènere triat, seguint el model de Ginebra i van ser implementades pels mestres d’aula, en ocasions amb la presència i la col·laboració dels investigadors de Giel. Els investigadors van tenir accés als textos inicials i finals, bàsicament (Espanya, Ribera & García Folgado, en premsa) encara que en el cas de 2n de Primària, es van seguir les sessions d’aula, com a investigadora externa (Santolària, 2013 i 2014).
- En les SD de cinqué de Primària, es va relacionar el treball de primera llengua (valencià-castellà) i anglès, amb la intenció d’explorar les transferències que es podien realitzar entre llengües, ja que, en aquest nivell, es va poder aconseguir la participació dels mestres especialistes en llengua estrangera (Soler, Villacañas & Pich, 2013; Espanya & Soler, 2014).
- En les SD dissenyades per a Secundària (Rodríguez Gonzalo & Garcia Vidal, en premsa) i per als estudiants de Magisteri (Bea & Rodríguez Gonzalo, 2014), els continguts es van gestionar des de l’interior de la SD, és a dir, formaven part d’aquesta. En aquest sentit, es tractava de projectes de llengua o literatura, que incloïen l’escriptura del gènere i que incorporaven també el seguiment del procés, ja que, en els dos casos, les professores-investigadores van desenvolupar a l’aula la seqüència que havien dissenyat. En Secundària, a més, es van gravar les interaccions dels estudiants en diferents moments de la SD i, en el grup de Magisteri, la professora-investigadora va realitzar entrevistes de revisió dels textos inicials als seus estudiants.
Quant al treball d’escriptura a l’aula, en les SD dissenyades per a Primària i Universitat es tractava d’un treball individual, mentre que en les SD de Secundària, l’escriptura s’abordava en xicotet grup, per la qual cosa les interaccions entre els estudiants van adquirir especial rellevància.
A aquestes variables de disseny cal afegir les diferències en relació amb la recollida de dades i el procediment d’anàlisi. En tots els casos es va demanar als alumnes l’escriptura d’un text inicial, l’anàlisi del qual permetera adaptar les SD a les principals dificultats observades en els textos. Aquest text inicial es va contrastar amb els textos finals, escrits després de la intervenció didàctica, per a comprovar els aprenentatges realitzats i la incidència de la SD en els textos. En les SD de Primària i Universitat es van seleccionar els millors i pitjors textos, segons el criteri del professor o del mestre de l’aula, a fi de comparar les dificultats inicials i els avanços realitzats pels uns i els altres després de la SD. En les SD de Secundària, es van analitzar els textos de tots els grups i es van contrastar les versions inicials dels mateixos. En el cas de les SD de castellà i anglès de segon i tercer cicle de Primària, es van analitzar així mateix les transferències observades del castellà a l’anglès (Espanya & Soler, 2014).
Sense abandonar la recerca sobre l’ensenyament-aprenentatge de l’expressió escrita, a partir de 2013, GIEL inicia una nova línia de treball, vinculada a l’ensenyament-aprenentatge de la comprensió lectora, a partir de dos nous projectes: un d’investigació (“Anàlisi de les pràctiques dels mestres novells en relació amb el desenvolupament de la competència lectora dels alumnes en Educació primària”, ref. UV-INV-PRECOMP13-115492), dirigit per la doctora Carmen Rodríguez Gonzalo i un altre d’innovació (“La construcció del coneixement professional a través de l’avaluació de la pròpia pràctica: la comprensió lectora”, ref. UV-SFPIE_FOI14-222415), sota la direcció de la doctora Mª José García Folgado.
En 2014, GIEL convoca el “I Congrés Internacional d’Ensenyament de la Gramàtica: present, passat i futur” (València, 27-28 de febrer de 2014), que aborda una de les constants del treball de bona part dels membres del grup, l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica des d’una doble perspectiva: a) com a reflexió sobre la llengua en relació amb el domini de la llengua escrita, tant en llengües primeres com estrangeres (focus on form) i amb atenció a eines d’aprenentatge com la traducció i la subtitulació i b) des d’un plantejament diacrònic, com a part de la historiografia sobre l’ensenyament de llengües. La segona edició d’aquest Congrés es va celebrar el 2016.